La despedida de la illa

Faltava explicar la despedida no? Seré breu. Els nens gairebé em fan plorar perquè són súper macos i tenen molts boncs sentiments i molt bon cor. L'Anna, els nens i el Sebastien em van acompanyar a buscar la Panga. De fet el Sebastien va portar la maleta sobre els seus hombros de Derek's fins al poble, pobric! va arribar suat com un porquet. No ens va poder acompanyar el Derek perquè hi havia gent fent Diving i ell és el capità. Lo fort és que no ens vam coordinar i no m'he pogut despedir d'ell, de l'amfitrió!!! molt fort oi? em sap greu. Bueno, li enviaré una carta d'agraiment. He estat molt bé allà amb ells, són molt hospitalaris i et fan sentir com a casa.
Segueixo el tema, on era? ah si! arribem al Frente i anem a fer un mos, poca cosa i ràpid perquè tinc només 30 minuts per marxar amb la panga. Em despedeixo del Sebastien i de l'Anna i dels petitonets. La Lola tot i que és la petita i que no ha parat de dir-me que no marxi els últims dies està més tranquila i serena, ens abracem ben fort i ens diem adéu. El Surya que ja és gran, té 10 anys, doncs està tot nerviós. Li faig una súper abracada i se li neguen els ullets tan bonics que té. Els hi dic que res de plorar i que han d'estar contents que en breu arribar l'àvia de Barcelona! Em vaig emocionar molt amb l'abracada del nen perquè va ser tant sincera i tan forta com si no vulgués que marxes, una monada!
Agafo la Panga i em venen a despedir tots dos allà amb la maneta! m'anaven dient " adéu Mònica, Adéuª" , em van fer caura la llagrimeta al final, però no em van veure jejeje
M.