Marxo cap a Granada -El trajecte

Ja sóc a Granada, per fi! He marxat aquest matí amb la panga cap a Big Corn a buscar el vol cap a Managua. Per els que trobaven a faltar les meves aventures aquí teniu la d'avui: el viatge amb la panga horrible. Semblava que feia molt bon dia i el mar es veia calmat. Pujo a la panga cap al darrera ( vota menys ara ja ho sé que sóc veterana) i en pocs minuts m'adono que no serà un viatge plàcid. Hi ha moltes onades i són fortes i altes. La majoria dels que anem amb la panga fem un careto de por que fa riure. Es mou molt d'un cantó a l'altre. Em passo el viatge resant altre cop. Arribem a Big, miraculosament. Agafo un taxi amb una noia de California però que viu a New York, ens hem conegut a dalt la panga. Té pinta d'haver-ho passat pitjor que jo, si sé que alguns esteu pensant que no és possible però m'heu de creure. Anem cap a l'aeroport. El taxista és molt amable i conèix Barcelona, li dono 30 còrdobas una mica més del pactat inicialment. Tornant enrere un moment, m'he oblidat d'explicar que un noi ha transportat les meves maletes des de la panga fins el cotxe del taxista, aquí cadascú té el seu rol. A aquest li he pagar 40 còrdobes ... M'adono que li he pagat més que al taxista que gasta gasolina i per pprtar dues maletes a una distància com de Can Cuca a Can Nis o del despatx del Santi aÀmbit fins al de l'Antonio (per els que no saben de què va tota aquesta comparaciónus quedeu amb el següent: distància molt i momt curta). Reprenc el tema quan arribem a l'aeroport. Allà em donen el meu tiquet per volar, una targeta de plàstic no personalitzada amb la qual si algú me la roba li permet volar tant panxo. Em donen una minicartulina amb un número que correspon a la meva maleta. Vaig cap el control de aduanas. Bé, aquí us demano un esforç d'imaginació per situar-nos: una taula, dos cadires i quatre policies dels quals tres són doned. L'home és l'únic assegut i em demana el passaport. Dues de les polis em demanen que obri les maletes. Porto la motxil.leta de l'esquena i una bossa de mà grossa feta caldo. Es posen guants i vinga a remenar-ho tot. Penso que potser faig cara de suspitosa però no se m'acud el perquè. Mentren unes ganes de riure terribles quan veig a la poli que revisa la bossa gran. M'adono que he fotut de tot allà dins amb la intenció de ordenar bé la roba i tot a Granada, jo no sabia que farien aquesta inspecció! Total que dins la bosda hi ha les aletes de la platja que em va regalar el Jordi, les bambes running súper brutes i per allà sueltes, roba bruta... Una maleta per flipar i jo allà en plan " ai es que no sabia sino hubiera echo la maleta mejor, si esto es un banyador, esto un coixí pata el avión- si!si! He dit coixí en català!". Finalment quan les meves maletes passen l'ok de la inspecció passo jo i em fan posar rotllo delincuent obrint les cames i passen el detector de metall que N O PITa! Menys mal perquè he fet un embús com una catedral i em sentia ja com un bitxo allà tothom mirant. Entro i m'assento a esperar l'avió. Des d'allà puc veure que el ritual aquest de inspecció el fan a tots i cadascun dels passatgers, menys mal no és que jo tingués pinta de xunga... El vol surt amb molt de retard. Per fi arribar el nostre avió de Bluefields, va amb retard per culpa del map temps. Per fi cap a dalt, estic al costat de la noia americana que és molt simpàtica. Avió cap amunt! El capità sembla que té molta pressa, parla a tota pastilla i gairebé no l'entenc tot i que parla espanyol. Avió amb helices! Sembla una tartana i es mou molt. Fem parada a Bluefields cosa que no sabia i vol dir un aterrarge i torne-m'hi cap amunt 45 minuts més fins a Managua. Per fi aterrem!