Segona part - Arribo a Granada

Arribem a l'aeroport de Managua, en despedeixo de la noia americana i espero per les maletes. Estic a la terminal destinada a La Costeña, una mica atrotinada. Surto fora ben carregada i em trobo al Ronaldo, el taxista. El pobre estava esperant allà molta estona per el retard en el vol. Ja el conec de quan vaig arribar. És un senyor d'uns 50 i pocs molt amable i agradable amb molta conversa. Bé, sortim i anem cap al taxi. Resulta que el té aparcat a l'altre banda i em de travessar la carretera a peu i per el mig!!! Ell diu " ahora venga!" i jo "estamos en medio de la carretera!! Está usted seguro???" mare meva, My God!! Us juro que vaig flipar. Vam passar pel mig dues carreteres davabt aeroport amb molt de trànsit, uns suicides. Aquí però es veu que es fa això sabeu?? Em va semblar d'una imprudència! Per sort no ens va aplastar cap cotxe i vam pujar al taxi. El viatge va ser agradable anar parlant de moltes coses de Nicaragua i tb d'Espanya i Catalunya. Llàstima que al arribar tard l'avió ja era de nit i no es veia res. La carretera per arribar a Granada normaleta, no tenen les nostres carreteres. Al apropar-nos a Granada es nota el trànsit. Dues apreciacions: 1.- gent amb bici per la carretera totalment a les fosques i sense llum ( normal que els atropellin no?); 2.- els busis a petar de gent i la penya penjada al darrera de furgonetes etc allò rotllo com a la Índia, súper imprudent. Per fi arribem a l'hotel que es diu El patio del Malinche, preciós, increible d'estil colonial. Em presenten a la Lídia que és catalana i és la propietaria. A la que li sento la veu penso... Aquesta com a mínim és de Girona. Doncs resulta que és de Vic i el seu home de Tona!!! Us ho podeu creure??? Jajaja sopo amb ells i una altre noia que es diu Ester Bau també de Vic que està vivint aquí amb els seus tres fills. Fa riure som a Nicaragua i tots els de la taula parlem català! Em fan sentir com a casa. Després dutxa amb aigua calenta, un miracle després de dos mesos, i cap al llit.