Com viuen a l'illa

De què viu la gent aquí? A veure això és el Caribe, per tant la frase "me estas estresando" s'ha d'aplicar des del minut número 1 quan arribes aquí. Hi ha pescadors, ara hi ha beda dels Cangrejos Blaus. Viuen al dia, pesquen per avui. Fan lo just per el dia a dia. També una part viu sel turisme. Encara que no aigui massificat el que arriba va ala bars, menja, dorm als hotelets i cabanyetes. Hi ha gent contractada en tots aq establiments. Hi ha els que fan diving que no són pocs però aquí és on et trobes els de fora que han vingut a currar i passar-ho bé. I poca cosa més. Es viu el dia a dia, el demà no existeix. És una manera diferent de viure i potser més natural. Nosaltres estem massa carregat de xorrades en la societat que vivim i tot per tenir in cotxe més maco o una casa més gran per ensenyar als amics. L'únic que potser no mola aquí és que si passa res no tens hospital ni res decent pn anar. En fi, toquem fusta i que no passi res jajaja

Practicant anglès

Ja esic mes aclimatada, els bitxos ja no em fan tant de por. Ben mirat es bastant absurd però em fan cosa! No puc fer-hi més. Avui no he dormit sola... No sigueu mal pensats!! Ahir a la nit van entrar dins la meva habitació 3 dels 4 gossos de la casa i s'han quedat allà dormint amb mi. M'han protegit dela bitxos jajaja Aquests dies està plovent però s'agraeix. Més aviat fa ruixat fort matí i ja s'ha a acabat pero va be per refredar una mica l'ambient. L'escola està apartada de la platja i allà fa més calor i és allà on m'acrivillen els insectes, els hi dec semblar carn fresca. Tot i ser temporada baixa no pata de venir gent a Derek's place. Principalment són parelles avabats de casar, americans, canadencs o anglesos. És molt interessant perquè veus altres cultures, maneres de pensar etc va bé conèixer gent nova. Als vespres quan sopem és quan ens reunim i tothom explica alguna cosa naturalment en anglès. Moltes vegades no m'entero de la peli jajaja crec que m'invento cada història amb els trossets de la conversa qye vaig pillant, ric jo sola jaja d'altres resulta que ho entenc i tot i puc riure les bromes perquè realment les entenc. Dos mesos és justet per parlar l'idioma però no em faria falta gaire més, potser 6 mesos estaria bé. Tranquis que no em penso quedar sis mesos si és que algú ja està tremolant. Ara que ben pensar no estaria malament i potser a algú ja li semblaria bé. De moment ho deixo a l'aire... Ah ahir va arribar el Sebastian, un francès que serà el substitut de la Debra la instructora de diving durant el mes de vacances d'aquesta q per cert marxa cap a Texas. Es veu un noi agradable i simpàtic. Aprofito per practicar una mica el meu francès oblidat dins l'armari de Terrassa els última dos anys. A ell també li va bé practicar una muca d'espanyol. Fa 7 snys que volta per el món fent classes de diving! Ja veieu la penya com volta!! Pujaré fotos dels animals que veig per l'illa. Porto Iphone i la càmara bona q se'm fa curta francament però el money no dóna per més. Ara vaig a donar-me un capritxet, he quedat amb una americana que fa massatges jiji porque yo lo valgo! Ok? No volia despedir-me sense dir-li a ma cosina Fina que ja sé que em llegeix! Que no es preocupi si no pot contestar jajaja un petó molt fort.

Fotos de l'illa

Feliç aniversari NIL!!

Avui  27 de  maig fa 9 anys que va nèixer en Nil, el  nostre reiet! Per molts anys de part de la tieta!! quan ens tornem  a veure et faré 9 estirades d'orelles com mana la tradició.
Muaaaa t'estimo sol!

Costa - dos

El pc no va massa bé... no sé on he acabat el meu relat anterior.
Continuo on crec que ha quedat:Total i resument el Morgan que abans era un heroi ara era el rey del pirates i el van enviar a Anglaterra per ser jutjat per els propis anglesos. No patiu per ell doncs li van acabar recompensant els seus favors i el van nomenar Sir i el van enviar de nou a Jamaica com a gobernador de la ills i on va viure fins a la fi dels seus dies com el rei pepet.
Espanya va anar perdent el control sobre molts territoris inincialment colonitzats.
Les Illes Corn van ser un protectorat dels anglesos durant molt anys i és per això que aquí es parla anglès tot i que tb una mica de castellà. A Nicaragua es parla més espanyol.
Hi ha una bararreja de races. Es nota per això els que provenen dels esclaus negres que els anglesos portaven de les seves colònies africanes. I tambés nota els que provenen més diriem que dels espanyols o els iindigens originaris d'abans de la colonització. En general aquí de blanquets pocs, si n'hi ha són els turistes motxil.leros, molts americans i canadencs.
Apa espero que aquest resum patxanguero us situi una mica millor on estic.

La Costa de los Mosquitos

Confirmo que això és la Costa de los Mosquitos. Estic totalment acrivillada!! faig pena francament però bueno tampoc he vingut a lligar, per sort perquè amb el cap que porto, la manicura senser fer, els peus ni en parlem ... no entraré en detalls però disto molt de tenir el meu aspecte habitual. Igualment aquí tampoc cal pimpollar-se, tot és més ... natural per dir-ho d'alguna manera.
Ja m'he acostumat a anar descalca per algunes zones, la veritat és que és més còmode. No per els camins, ni molt menys! però aquí quan arribes a un local lo normal són sabates fora, tot és fusta i es caminar millor i no s'embruta el terra. Plou forca aquests dies i si no ens treiem les sabates queda tot fet una merdeta. En aquest sentit la gentt és bastant civica.
Bé com us deia això és conegut com a la Costa de los Mosquitos. Si us interessa podeu buscar un mapa històric i veureu que l'actual Nicaragua abans pertanya al Virreinato de Nueva Espanya que com el nom indica doncs era un dels territoris colonitzats per els Espanyols ja sabeu a partir del 1492 ( Colón etc etc m'estalvio el rotllo).
Algú sap qui es el Henry Morgan?? un piratilla molt important anglès que durant els anys 1668-1671 va tenir permís per dir-ho d'alguna  manera del gobernador de Jamaica ( els anglesos) per fer de les seves per la zona del Mar Caribe.  El van deixar fer durant anys i va anar atacant amb els seus pirates diverses illes com La Espanyola ( Rep Dominicana), Cuba, Portobelo, Maracaibo, Panamà... Però quan es va firmar la pau entre Anglaterra i Espanya doncs se li va acabar el xollo i el van acusar de pirateria! ja veieu que sempre ha funci  del

25 maig, divendres

Estem a un dels  bars del poble,amb l'Anna, la Sandy ( la seva amiga americana  que mola molt) i els nens. El Surya i la Lola estan a l'aigua jugant amb una espècie de tubogant que va fins  la platja i baixen  amb un caiuco. La nena es  fa mal i ens dóna un susto, per sort no és res greu però a l'acte que la veigg amb sang a la cara... uf quin susto. Canalla! Sort que l'Anna domina el tema i calma la situació ràpid.
Si està molt bé ara perquè passa el vent però avui ha fet molta calor. Aquesta nit passadaCr gairebé no he  dormit per la calor. El millor és llevar-me al matí i anar a caminar per la platja, és una sensació única i relaxant. Derek's place és realment preciós, entenc que l'Anna i el Derek no necessitin  res més.És pot demanaar més? viure en un lloc així amb la persona que estimes i amb la qui tens  una família? difícil de superar.
Cada dia veig gent nova i practico una miquetona l'anglès, faig el que puc.
Demà dissabte tenim fest d'aniversari amb els amiguets  del Surya per celebrar els 10 anys. El Surya està molt emocionat com és normal. Hem preparat una gimcana per Derek's amb un premi final per qui trobi totes les pistes.
I diumenge és  el cumple d'en  Nil, el meu nevodet. Ja fa 9 anys!!!! que fort!! no sé commha passat tant ràpid el temps. És un nen tant maco, hem tingut molt sort de tenir-lo.  Ens  alivia en moments de tristesa  i dolor.Crec que és una benedicció per tots nosaltres. Petons per tothom!

Feliç aniversari de casats!!

Felic aniversari Núria i Jordi!! ja fa 10 anys del vostre casament, ha passat molt de temps i moltes coses enmig però ho recordo com un  dia molt divertit i felic!!!
Us desitjo de tot cor que tot continui igual i felicitats per aquesta família tant bonica que teniu!!!
muaaaa

Derek's Place

Ja heu vist algunes fotos de Dere's Place. És un lloc preciós, molt bonic i tenen una forma de vida molt sencilla. Aquí no hi ha tv, la lectura forma  part de la vida de l'Anna i el Derek. Són molt boons amfitrions, estan acostumats a tenir gent i et fan sentir com a casa. El fet que l'Anna sigui catalana ajuda molt perquè sinó amb el meu anglès macarroni ho passaria una mica malament.
Els nens són molt macos i estant molt ben educats. Estan acostumats a tractar amb gent, són nens molt sociables i molt curiosos. Tenens una infància molt maca i en contacte amb la natura.
La Debora, la instructora de Diving, també es veu bona paia.Amb ella parlo poc perquè és anglesa i no entenc gairebé res del que em diu. Ja sabeu com parlen els  anglesos!
Després hi ha la Lubi que és la noia que fa els esmorzars ii diinars ( és tope lenta en plan "me estas estresando" jajajj), la Salmira que ens fa els sopars , el Fredi i el Sebastian que fan feines de manteniment i la Susana que ve per els matins a netejar, etc
La vida és tranquila i els dies passen i les hores també sense sobresalts, suposo que és una vida de lo més normal com deuria ser abans pero ens hem acostumat a un ritme frenètic i absurd on viviem nosaltres que això sembla extrany,
El menja és molt bo però el  primer que faré quan arribi sera un bon pà amb ttomàquet i pernilet del bo jeje
Petons per tothom! fins la propera!
Mònica

Reflexions

Això de viatjar mola  molt.Veus que hi ha gent que ha voltat per tot arreu, que potser renuncien a segons  quines comoditats pero que val la pena perqùe coneixes món i soretot gent! Penso que m'hagués encantat fer algo així però quan era més jove, ara una vol coses més tranquiletes i anar fent tot i que un viatget a l'any no estariaà gens malament.
Amb tant de temps com tinc em passo el dia pensant, potser quan torni em plantejo tornar a casa meva i buscar-me allà feina i un  piset. Estaria aprop  de la familia i alguns dels amics. A veure què hi foto jo a Terrassa? ara ja no té massa sentit no? No se... ja veurem.

24 maig- CRISI?? SPAIN??

Aquest comentari el dedico en especial  al meu amic Pua (  ell i uns  quans més ja sabenqui és).
Aquí en prou feina  saben  on és això de Spain i  dels problemes que tenim.  Ni es parla de  crisi, ni deintervenció, nii de Grècia, ni de Bankia, ni d'en Rajoy, ni de la taxa d'atur... res  de res. aquí es  viu el  moment i si algú vol sabeer alguna cosa es conecta a internet i  punto. Spain i Europa queden molt lluny i els nostres problemes de societat consumista encara més. Francament ho entenc, la meva desconexió en aquest sentit en només  dues setmanes és total, jajaja quina crisi? a tenim atur a Espanya? quan torni ja m'ho trobaré si és  que encara hi ha país.

23 DE MAIG 2ªPART

Desprésde la platja dutxa col.lectia: la Lola, jo i una aranya que es diu "matacaballos" segons la Lola. no sé, és horrible, té unes potes gruixudes, acs, faig veure que no la veig i em dutxo.
Sopem, espero dormir millor aquesta nit. Ja a la meva habitació escolto música i escric 4 ratlles a la meva llibreta cutre que s'ha convertit en el meu  diari. Aquí és molt  fàcil tornar a escriure, poca  cosa més pots fer ( llegir i escriure). Escolto en Sergio Dalma i les seves versions italianes, m'encanta! no hi puc fer-hi res! La cancó "Pequeo gran  amor". Ho reconec és una cursilada i romanticada però em ve de gust. Estic una mica melancòlica, una abracadeta m'aniria bé.

23 de maig 1ª PART

És un  dia sense cap incidència en especial.He dormit malament per la calor i els bitxos que encara sento per tot arreu, pero ja em vaig adaptant.

M'he llevat a les 7.20h , una mica tard la veritat. faig estiraments, passejo per la platja i esmorzo. Després capa escola amb els nens, tot bé són moníssims. Dinem.

Famolta calor,em noto baixa de pressió.Descanso una estoneta en una  de les hamaques entre palmeres però no   aconsegueixo dormir. Em  poso el banyador i vaig cap a la platja. l'aigua està calentoneta, estàde conya! mmmm em relaxo a la tovallola, tinc un mini cranc al costat que surt d'un foradet a la sorra. El sol està mig amagat però l'aire és calent. aquí no fa mai  fred. No hi ha ningú en tota la platja, és genial. Dónaper pensar molt... potser massa?  De sobte apareixen una parella joveneta de guiris. Es fan bromes, s'agafen de la  mà, es fan petonets. Passen per davant meu i  emmdiuen "Hi!" i jo tb els hi contesto. Potser estan de Honeymoon, és un  lloc romàntic aquest. francament me'ls miro amb  enveja, enveja sana però  enveja a la fi. 

Després endresso la meva habitació i la Lola m'ajuda. És un dolcura de nena ( no funcioa la c trencada). fa pixar doncs ho ordena tot d'aquí cap allà. Col.loca les coses com a ella li sembla que han d'estar i per acabar em posa un mocador al cap perquè diu que sóc una princesa. Me la menjaria! penso que ha de ser genial tenir 7 anys i viure en  un lloc així ambb aquest contancte amb la naturalesa. Els nens són pura inocència i la Lola no n'és cap excepció.

Després anem les dues a banyar-nos a la platja, són les 17.30h i falta poc perquè es faci fosc o sigui qu ens hi estem poca estoneta.

Fotos de Derek 's Place

21 i 22 Maig- Snorkel

21 Maig
He dormit de conya, per fi!! ha caigut molt pluja aquesta nit i ha fet un tro enorme! Després de la classe anem a la  platja i per fi faig esnorkel, estreno els patitos  i el kit de esnorkel que em va regalar el Jordi. Ell sempre tant detallista, pensa en tot. És una bona experiència, són les 17h tarda i hi ha moltes algues al mar però els nens es banyen tant panxos  i penso que jo també cap allà!
22 Maig
Avui és el cumple del Surya, fa 10 anyets. No hi ha classe, anem a fer esnorkel i diving al White Hole. És un forat enmig dels arrecifes on  l'aigua és tope transparent i es pot veure el fons. Hi ha taurons, mantes, etc. La visió de l'illa des de la panga és molt bonica. Talment sembla el paradís amb tanta vegetació i palmeres! Arribem al punt exacte per fer diving. La instructora baixa la primera i la segueixen uns quants valents entre ells el Surya que ja és la 4a inmersió que fa. Jo em  quedo a dalt amb la Lola i el seu pare el Derek que és el capità del barco. Em comenco a marejar tot  i  la biodramina que m'he près. Ens fiquem a l'aigua, aguanto 5 minuts  i surto tope marejada, pujo a la panga com puc i comenca el festival! vomitoo 3 cops, crec que trec la primera papilla, mare meva quin mareig! no sé quanta estona passa fins que els altres tornen de fer diving flipats perquè han vist dos taurons i no sé què més que francament en aquell moment m'importa un pitu, jo només vull tornar i tocar de peus a terra! Per fi aribem, soc la primera en baixar. Estic tope pàlda i faig un careto de pena jajajaja em diuen que és normal, que li passa a molta gent el primer cop. A veure què passa el segon cop... però això ja serà un atre dia.
mua per tothom!

Dissabte 20 de Maig, dia lliure

Diumenge 20 de Maig. Dia lliure per mi. Vaig a dinar al Frente (al poble).  Acabo de conectar-me a  skype i he pogut veure a ma mare, ma germana, en Nil i en  Francesc. Trobo a faltar la familia, són molt lluny.
Avui dia per passejar, banyar-me, conèixer llocs nous i espero que també gent. Més tard tornaré cap a Derek's place. Avui em toca a mi fer el sopar, he comprat unes papes en una paradeta davant el port ( 1kilo 36 cordobas).
A veure què m'espera avui, us ho explico el proper dia!
Ciao
M.

El dia a dia

Em llevo cap 5 o 5.30h , porto  al llit des de les 20.30h aprox, ja n'estic farta. Aqui a partir de les 18h es fa fosc cada dia i no hi  ha res a fer, només llegir. Ja m'he acabat el llibre que em va regalar la tieta Fina. El  recomano a ltothom, es  diu Mil Sòls Esplendits.
Després de llevar-me faig estiraments per l'esquena. El matí passa ràpid amb els nens. Creuen bastant. Em cansa molt això de fer de profe cinc hores i explicar mates, llengua, ciències,, geografia... una cosa és saber i l'altre explicar. Haig d'acostumar-m'hi i agafar una rutina amb els nens. Demà  dissabte  tenim classe de plàstica i tema lliure, el Surya farà un treballsobre el Titanic i la Lola sobre els Dofins. Es veu que aquí a l'illa de vegadetambé se'n veuen!!
El dimecres 16 de Maig vaig fer un vol per una part nova per mi. Vaig caminar tota l'avinguda que en  diuen The Road, és al poble. Hi ha varis cafès, de fet ara esticconectada en un d'ells. Hi ha musica per tot arreu, de diveresos  estils. Vaig pendre una coke per 35 cordobas (1,5 dòlars americans). Després vaig arribar fins a Casa Iguana, un hotelet restaurant amb  unes vistes molt boniques d'una part de l'illa. Tot és vergei salvatge. Vaig decidir que ja em quedria un altre dia allà a  fer copeta. Tornant em vaig perdre per uns camins que portàven a unes platges, vaig haver de còrrer per arribar a l'altre banda del poble i agafar  el cami cap a Derek's place. Abans  però em faig fer un min9i regal i em vaig  comprar unes minioreo que em van costar 15 cordobas, estaven boníssimes. feia dies que no probava la xocolata! Torno cap a casa amb presses i arribo just cinc minuts abans no es fa fosc! Em trobo tres crancs enormes! però ja soc a caseta! Em

No fotos

Hosento però de moment no em deixa pujar fotos, crec que és el meu pc.

Per cert, entre el mini pc i iphone escric com puc o sigui que ja demano per endavant disculpes per les faltes.

Marxo cap a casa, tinc mitja hora de camí enmig selva aquesta i  no vull que se'm faci fosc!

Espero tot estigui bé per aquí on sou vosaltres! muaaaaa

Adaptació al medi II

Estic actualitzant blog des d'un bareto al Town, mola amb música chillout i ple de guiris. Ara arriben els francesos de l'altra dia, me'ls trobo per tot arreu. Això és molt petit.
Continuo explicant la meva nit tormentosa, em consola pensar que algú m'escolta i em compren: A mato al bitxo i surto de l'habitació perquè fa molta calor  pero no vull deixar la porta oberta per si entra una seerrp, una aranya, un cran... etc ec Obro la porta iem trobo allà el REI dels crancs, quin susto jo allà amb el lot cridant. Tanco la porta i no em queda més remei que quedar-me allà dins fins que no uc aguanttar-me més el pipi i acabo sortint amb el lot a les tantes de la nit per anar al wc. Estic morta d por, se que no n'hi ha per tant però és tot de cap, estic neuròtica. Tornoa habitació i cap 6 aconsegueixo dormir fins 7.30 que és hora esmorzar. Comena el dia...
Deixant el tema bitxos el lloc és preciós i increible, un lloc sense estress i on el temps passa poc a poc Hi ha forces turistes sobretot americans, tot i que no és època forta.Aquí la vida és com si passes a més a poc a poc.
El Derek i l'Anan són bons amfitrions. Amb ella és fàcil, és catalana i ha viscut món. Ell parla poc espanyol i jo un anglès de pena, hi ha menys paraules però és bon paio.s

Adaptació al medi

16 Maig dimecres
Les classes amb els nens molt bé. Em canso pq no estic acostumada i haig estar a sobre d'ells cinc hores seguides però són bons nens i molt llestos i vius!
El pitjor és la nit. Aquesta nit passada ha estatterrible, no  he pogut dormir ni un minut. Entre el jetlag i això faig un careto de pena, semblo una gipsy. Ahir pensava que mataria per una pedicura.Porto els peus sempre  bruts ja que a molts llocs anem descalssos i tot el dia m'estic netejant les plantes dels peus. Ja m'hi acostumare, suposo. Només porto tres dies i estic en  procès d'adaptació de tot.
Tornant al que us explicava ahir ja vaig comencar malament la nit, només anar al wc em trobo una aranya enorme amb forma de piràmide o algo així. Es veu que és una aranya rara de veure i és tot un privilegi. Per mi es podia quedar al seu cau fins que marxi de l'illa!! Allò ja em va crear mal rotllo, ara que ja tenia mig dominat el tema  crancs va i aparèix aquesta visita. Desprs de sopar vig anar cap a dormir i descansar. Al tancarr els ulls és tot fosc, penseu que la electricitat que hi ha és poca i no hi ha llum fora de  les habitacions ( la llum que tnc és molt  petita i tinc un endoll per el pc per sort). En fi que tot queda a les fosques i només se sent la remor  del mar (molt forta ja que estem apocs metres) i tots els bitxos del món que comencen un festival. Mentren tots els cangelos del món i acabo dormint amb la lot a la mà dreta i el vano a la mà esquerra. Em barallo amb un bitxo que acabo matant a  cops de  sandalia i mig somicant. En aq moments recordo que l debby, la  instrucora esnorkel dorm al meu costat ( és una dona uns 50 anys i regordeta com jo, no us imagineu cap Sirena.
u
 cap Sirena).
    

Dimarts 15 de Maig

Ahir vaig poder conectarme i parlar amb amics, amb ma germana no perque dormia com una marmota per el que vaig veure, jijii espero que avui tingui mes sort.
Ja he comen\at les classes, els nens son molt macos i fan bondat. Son com tots, es distreuen amb una mosca pero per aixo estic jo aqui. Son molt espaviltas i autonoms, es nota que viuen en una illa.
El primer dia quan vaig venir amb la panga al meu costat s-asseia una dona amb un nen de 3 mesos, alla saltant amb la panga enmig del mar. Aqui estan acostumats a aixo i a mes...
Avui m-he llevat a les 5 mati, es l-hora habitual perque com que anem a dormir aviat, es fa fosc a les 18h i sopem a les 19.30h, doncs a les 5 ja estas fart de llit. Per fi he dormit!!!! Igualment, pero, vaig passar una hora de panic entre cucaratxes i demes bitxos. Estava al llit mirant fotos al pc i em va caura no se que del sostre, crec que era un llengardaix... despres una cucaratxa... despres uns bitxos petits que no marxavem, buscavem la llum... al final he dormit pero perque ja tinc un truco. He dormit amb la llinterna penjada al brac i cada cop que sento un soroll obro el llum i tot es calma.
Em llevo a mitja nit com sempre per anar al wc i sento un soroll mentre estic asseguda ... miro a l-esquerra hi veig un cranc alla ben mono de companyia. En fin... crec que ja he superat aquesta prova.
Un cop desperta m-he posat el xandall i les bambes i he sortit a caminar per la platja, un relax i una sensacio de pau uniques.Aixo si no podia faltar algun susto i m-he trobat a 3 gossos que m-han mig perseguit per la platja. Aqui tothom te gossos a casa, es una raca d-aqui autoctona, son molt prims i secallons, mitja altura, color marro la majoria. No m-han fet res, nomes han marcat territori. Jo alla intentant correr amb el meu iphod escoltant Hotel California... ha estat be la sortideta. Despres dutxa amb la palangana i apa cap a esmorzar.
Aqui sempre prenen te, m-hi estic aficionant. Crec que es bo i es el moment de canviar mals habits. Fa dies que no provo la xocolata... mmm... pero no la trobo a faltar massa.
Ahir per arribar al poble vaig haver de caminar per el mig de la selva, aqui no hi ha carreteres, tot son camins dins el bosc que van d-un canto a l-altre. Una miqueta de por si vaig passar pero tot es acostumar/s-hi.
Us passo fotos quan la tecnologia m-ho permeti.
Avui tarda relax, llegir, te i poca cosa mes. Aqui realment no hi ha res mes a fer que descansar i reflexionar.

Rapport primer dia, arribada a Little Corn

14 Maig Dilluns No se ni per on començar a explicar coses! El jetlag m'ha destrossat un caret que fa por! Avui es el primer dia q faig una cara mig decent! L'experiencia d'arribar fins aqui es indescriptible! Despres del vol fins Miami faig nit alla ivl'endema cap a Managua! El vol tambe es placid i bo, per sort. Quan arribo em quedo alla sola perque les dues amigues de trajecte a l'avio es queden a la peninsula i la menda se'n va al cul del mon! Surti a fora a l'aeroport i flipo amb l'aire tant calent que m'arriba! Penso que com podem viure aixi pero suposo que tot es questio de costum. Em dirigeixo cap al final de aeroport on trobo una garita de mala mort on facturo maletes. Em donen una cartulina de plastic blava b el numero 3. Se suposa q es el bitllet jajaja en aquest moment m'adono d'on soc i penso pero que hi faig aqui! Jajaja espero una altre hora. La gent es molt amable per sort. I per fi arriba l'hora de volar i surprise una avioneta per 11passatgers. Mentre claustrofobia panic or i de tot pero cap amunt! Al principi tope de por pero despres s'estabilitza i tenim un vol tranquil. Penso que soc una suicida alla penjada! Les vistes del vol son fantastiques sobretot quan arribem a Big Corn Island. Efectivament soc conscient per primer cop que aixo es un altre mon. Quan arribem ens registren en una llibre a ma, es la aduana jeje evidentment es una altre garita l'aeroport pero auxo ja ho esperava. Sortim i agafo un taxi amb una parella decfrancesos acabats de casar. Ell super mono i simpatic i ella esquerpa com nomes poden ser les franceses. El taxi un cotxe tipus Arosa de comor groc. El porta un noi jove i un nen amb la samarreta del Barça de copilot. Anem a tota pastilla fins arribar al port, crec que va ser mes perillos que l'avioneta ben pensat! 2 dolars la carrera. Alla al port ens cobren per entrar i per portar-nos les maletes, viuen d'aixo. Poca cosa. Fa molta calor i ens esperem gairebe una hora mes. I per fi sortim cap a Little Corn amb la Panga, ina barca lanxa. Estic ja molt cansada i amb poc humor pero curiosament es divertit anar alla a sobre. Pensaba em marejaria molt pero anem a tota llet i no tinc ni aq possibilitat. Fa una mica de por i respecte pero ja soc dins. Quan veig la illa em poso tope contenta m'emociono molt! Per fi arribo! El port no se ni com descriure'l, no es un port. Allo esta ple de gent i ens ajuden a pujar a dalt des de la panga! Em pregunten si "soy la profesora" i jo afirmo. Es una illa petita i tothom ja sap qui soc abans d'arribar. Veig al Derek i ens presentem i una nena amb un cabell com fils d'or em diu "hola Monica!" aixi es com conec la Lola. Es una nena preciosa i amb una gran curiositat. Em fa pensar amb la pipi calzaslargas l'unic que no te poders que jo sapiga. Despres conec a l'Anna, molt maca i agradable. Ens quedem a sopar alla al port, sopar de benvinguda. Veig al Surya al cap de poc, es el nen gran que te 9 anys. Ell es mes reservat i m'observa de lluny. Es clar soc la profe i encara no te clar com soc. Sopem i em presenten gent amics de la familia. Aqui es parla abgles i espanyol i amb els nens catala. Es fa de nit rapid. El Surya marxa amb el seu Papa amb barqueta cap a casa i jo vaig amb l'Anna i la Lola caminant cap a Derek's place. Anem a peu amb una lot en plena nit i pel mig de la Selva!!! Confesso que em cago de por! Elles dues van descalces!!!! No ho entenc!! Mentre caminem per la foscor se sent de tot, estem en plena selva! Hi ha crancs per tot arreu!! Segur que no n'hi ha per tant pero per mi i despres de dos dies voltant allo em sembla impossible. Arribem!! Por fin!! M'ensenyen la meva habitacio i em puc dutxar! Amb aigua d'una galleda com fan ells, allo tipus Memorias de Africa, us en recordeu?? Amb una palanganeta entre palmeres sota la lluna estrellada pero estic cagada de por! Vaig amb el meu lot en guardia per si m'ataca un cranc!! Jajaja ara em semvlz ridicul pero us juro que va anar auxi la cosa! Em poso al llit i comencen els sorolls! Es logic estic en plena selva!! Hi ha de tot! Obro el llum de tauleta i veig una cucaratxa passejant per alla! Deu meu quina pesadilla! Ataco les parets amb l'antibitxos que m'ha donat l'Anna quan m'ha ensenyat la meva habitacio. L'ha fet ella, serveix perque no s'acostin els bitxos pero no els mata. Penso que millor seria que els aniquiles i morissin fulminats!! Jajaja per fi m'adormi crec que vint minuts i em desperto cridant com una poseida! Us assegudo que no havia cridat aixi en la vida! Tot plegat es perque he tingut un somni en el que m'invadien el llit les cucaratxes i aranyes de l'illa. Al meu costat hi ha una barraca on dorm la instructora de buceig, l'endema m'expliquen que no ha pogut dormir per el susto que li vaig donar amb el meu crit de psicosis jeje pobrica li demano disculpes amb el meu angles cutre. Viu alla amb nosaltres, l'haig de veure cada dia. Ahir diumenge relax tot el dia i em banyo per primer cop en una se les platges mes boniques que he vist mai. Hi ha cocos per tot arreu. Per la tard mes relax i lectura. Trobo a faltar la familia i en aquest moment de pau i lluny de tot crec que per primer cop em deixo anar i ploro de debo per el pare que ja no tinc i que em costa tant deixar marxar. Et trobo molt a faltar pare peri segur ens tornem a veure. Tinc la sensacio que ell em protegeix. Suposo que aqui amb la soletat es impossible amagar el que portem dins. Crec que aixo sera una gran aventura. Kisses per tots!!

Us comunico que he arribat a l'illa de Little Corn Island. Quan pugui us dono detalls de l'aventura. Aixo es precios i es com el paradis palmeres, cocos, platja verge... no se com explicar com es aixo francament... es extrany ser aqui i es diferent com viuen aquesta gent d'aqui.
La familia de l'Anna es molt maca i acollidora, els nens son una preciositat.
Ara toca descansar i dema comencem les classes. Quan pugui us explico millor com ha estat arribat fins aqui.
Petons!

Primer dia 11 de maig-Sortida de Barcelona destí Miami

El  primer dia no té desperdici!! sortim amb 3 hores de retars de les quals una i mitja la passem  "segrestats"dins l'avió. El vol molt plàcid, 10 hores tranquiles i no tinc veí de butaca, perfecte!
Arribem a Miami, naturalment degut al retard ens perdem la conexió amb el vol per anar cap a Managua (Nicaragua). Això vol dir que faig  nit a Miami!!  ens donen habitació individual al Sheraton de l'aeroport, no esta gens malament. Dic ens donen en plural perquè som 3 noies que anem a Managua. Casualment estem assegudes molt aprop a l'avió!! Pensava que seria la única pringada que havia perdut la conexió!
Anècdota  per riure una mica: la noia qu e tinc davant es gira a mig vol i em pregunta  si  vaig a Managua, es diu Bruna i té 20 anyets! Viu a Lleida però li dic que no té accent d'allà i em diu " la meva família és del Penedès i per això no tinc accent lleidetà"Total que resulta que els avis són del Pla del Penedès, el mateix poble que el Jordi, jajajaja encara ric. Confirmo que el món és un mocador!
He quedat per sopar ara, aquí són les 21.30h, tenim la marxa de Miami Beach al costat i som divendres....
Petons