lunes, 14 de mayo de 2012

Rapport primer dia, arribada a Little Corn

14 Maig Dilluns No se ni per on començar a explicar coses! El jetlag m'ha destrossat un caret que fa por! Avui es el primer dia q faig una cara mig decent! L'experiencia d'arribar fins aqui es indescriptible! Despres del vol fins Miami faig nit alla ivl'endema cap a Managua! El vol tambe es placid i bo, per sort. Quan arribo em quedo alla sola perque les dues amigues de trajecte a l'avio es queden a la peninsula i la menda se'n va al cul del mon! Surti a fora a l'aeroport i flipo amb l'aire tant calent que m'arriba! Penso que com podem viure aixi pero suposo que tot es questio de costum. Em dirigeixo cap al final de aeroport on trobo una garita de mala mort on facturo maletes. Em donen una cartulina de plastic blava b el numero 3. Se suposa q es el bitllet jajaja en aquest moment m'adono d'on soc i penso pero que hi faig aqui! Jajaja espero una altre hora. La gent es molt amable per sort. I per fi arriba l'hora de volar i surprise una avioneta per 11passatgers. Mentre claustrofobia panic or i de tot pero cap amunt! Al principi tope de por pero despres s'estabilitza i tenim un vol tranquil. Penso que soc una suicida alla penjada! Les vistes del vol son fantastiques sobretot quan arribem a Big Corn Island. Efectivament soc conscient per primer cop que aixo es un altre mon. Quan arribem ens registren en una llibre a ma, es la aduana jeje evidentment es una altre garita l'aeroport pero auxo ja ho esperava. Sortim i agafo un taxi amb una parella decfrancesos acabats de casar. Ell super mono i simpatic i ella esquerpa com nomes poden ser les franceses. El taxi un cotxe tipus Arosa de comor groc. El porta un noi jove i un nen amb la samarreta del Barça de copilot. Anem a tota pastilla fins arribar al port, crec que va ser mes perillos que l'avioneta ben pensat! 2 dolars la carrera. Alla al port ens cobren per entrar i per portar-nos les maletes, viuen d'aixo. Poca cosa. Fa molta calor i ens esperem gairebe una hora mes. I per fi sortim cap a Little Corn amb la Panga, ina barca lanxa. Estic ja molt cansada i amb poc humor pero curiosament es divertit anar alla a sobre. Pensaba em marejaria molt pero anem a tota llet i no tinc ni aq possibilitat. Fa una mica de por i respecte pero ja soc dins. Quan veig la illa em poso tope contenta m'emociono molt! Per fi arribo! El port no se ni com descriure'l, no es un port. Allo esta ple de gent i ens ajuden a pujar a dalt des de la panga! Em pregunten si "soy la profesora" i jo afirmo. Es una illa petita i tothom ja sap qui soc abans d'arribar. Veig al Derek i ens presentem i una nena amb un cabell com fils d'or em diu "hola Monica!" aixi es com conec la Lola. Es una nena preciosa i amb una gran curiositat. Em fa pensar amb la pipi calzaslargas l'unic que no te poders que jo sapiga. Despres conec a l'Anna, molt maca i agradable. Ens quedem a sopar alla al port, sopar de benvinguda. Veig al Surya al cap de poc, es el nen gran que te 9 anys. Ell es mes reservat i m'observa de lluny. Es clar soc la profe i encara no te clar com soc. Sopem i em presenten gent amics de la familia. Aqui es parla abgles i espanyol i amb els nens catala. Es fa de nit rapid. El Surya marxa amb el seu Papa amb barqueta cap a casa i jo vaig amb l'Anna i la Lola caminant cap a Derek's place. Anem a peu amb una lot en plena nit i pel mig de la Selva!!! Confesso que em cago de por! Elles dues van descalces!!!! No ho entenc!! Mentre caminem per la foscor se sent de tot, estem en plena selva! Hi ha crancs per tot arreu!! Segur que no n'hi ha per tant pero per mi i despres de dos dies voltant allo em sembla impossible. Arribem!! Por fin!! M'ensenyen la meva habitacio i em puc dutxar! Amb aigua d'una galleda com fan ells, allo tipus Memorias de Africa, us en recordeu?? Amb una palanganeta entre palmeres sota la lluna estrellada pero estic cagada de por! Vaig amb el meu lot en guardia per si m'ataca un cranc!! Jajaja ara em semvlz ridicul pero us juro que va anar auxi la cosa! Em poso al llit i comencen els sorolls! Es logic estic en plena selva!! Hi ha de tot! Obro el llum de tauleta i veig una cucaratxa passejant per alla! Deu meu quina pesadilla! Ataco les parets amb l'antibitxos que m'ha donat l'Anna quan m'ha ensenyat la meva habitacio. L'ha fet ella, serveix perque no s'acostin els bitxos pero no els mata. Penso que millor seria que els aniquiles i morissin fulminats!! Jajaja per fi m'adormi crec que vint minuts i em desperto cridant com una poseida! Us assegudo que no havia cridat aixi en la vida! Tot plegat es perque he tingut un somni en el que m'invadien el llit les cucaratxes i aranyes de l'illa. Al meu costat hi ha una barraca on dorm la instructora de buceig, l'endema m'expliquen que no ha pogut dormir per el susto que li vaig donar amb el meu crit de psicosis jeje pobrica li demano disculpes amb el meu angles cutre. Viu alla amb nosaltres, l'haig de veure cada dia. Ahir diumenge relax tot el dia i em banyo per primer cop en una se les platges mes boniques que he vist mai. Hi ha cocos per tot arreu. Per la tard mes relax i lectura. Trobo a faltar la familia i en aquest moment de pau i lluny de tot crec que per primer cop em deixo anar i ploro de debo per el pare que ja no tinc i que em costa tant deixar marxar. Et trobo molt a faltar pare peri segur ens tornem a veure. Tinc la sensacio que ell em protegeix. Suposo que aqui amb la soletat es impossible amagar el que portem dins. Crec que aixo sera una gran aventura. Kisses per tots!!

3 comentarios:

  1. Monica, t'haig de dir que m'ho he passat teta llegint el teu sincer bloc. He rigut i també m'he emocionat. Ara adaptació a tope que segur aconseguiràs... serà una experiència per la vida, segur que hi haurà un abans i un després... esperem més aventures!! la Minerva se sap ja el nom de l'illa i aquest matí ha quedar emocionada amb la foto de casa teva... UN PETO MOLT GRAN PRECIOSA!!! i recorda YES YOU CAN!!!!

    ResponderEliminar
  2. Ualaaa lo del crit a mitja nit!!!, m´ho he imaginat tal i com devia ser, segur q tota l´illa es va despertAr de cop i es va pensar q havia passat algo greu...Lo de plorar és molt normal els primers dies, aquesta sensació de " què faig aquí " anirà desapareixent amb els dies un cop tinguis la teva rutina feta, ja ho veuràs ja, a mi tb em va passar quan vaig anar a Irlanda,...Així q només desitjo q totes les aventures q et passin a partir d´ara les puguis guardar en un raconet del teu cap i t´acompanyin tota la vida com a moments viscuts increibles. MOLTS PETONETS Q LO PITJOR JA ESTÀ PASSAT, ARA A DISFRUTARRRRRRR!!!!!Muaaa!!!!!

    ResponderEliminar
  3. Osti Moni!! Ja t'imagino..... No saps pas com he rigut!!!!!! Be, t'he de confessar que al final tambe he plorat.... Es normal, suposo, aquest barreig de sentiments pero es millor poder-los treure!! T'estimo maca!!!!! I ara a disfrutar que per nosaltres aquest blog sera una cura de salut amb el fart de riure que ens farem!! Jejeje! Esperem mes aventures Cucaraxa!!!!! Jajaja! Un peto i una abraçada mooooolt gran!!!!!

    ResponderEliminar