Això de viatjar mola molt.Veus que hi ha gent que ha voltat per tot arreu, que potser renuncien a segons quines comoditats pero que val la pena perqùe coneixes món i soretot gent! Penso que m'hagués encantat fer algo així però quan era més jove, ara una vol coses més tranquiletes i anar fent tot i que un viatget a l'any no estariaà gens malament.
Amb tant de temps com tinc em passo el dia pensant, potser quan torni em plantejo tornar a casa meva i buscar-me allà feina i un piset. Estaria aprop de la familia i alguns dels amics. A veure què hi foto jo a Terrassa? ara ja no té massa sentit no? No se... ja veurem.
Monipeni!, desprès de molts mesos d'estar totalment desconnectada del meu Mail (problemes a la feina, operació del meu pare, de repent m'han sortit vértigos per les cervicals...), entro i veig un correu teu on parles de que téns un blog.
ResponderEliminarEntro i veig que estàs preparant un viatge a una illa paradisíaca...i penso...mira-la la tia...s'ha anat a una d'aquelles illes meravelloses que ens agradava veure pel google earth...recordes??
I quan entro al blog, veig que l'objectiu és totalment diferent, t'has embarcat en un viatge molt especial, soleta, ha donar classes a nens natius, ha reflexionar.
Encara estic flipant! em fas pixar-me de riure amb totes les bestioles que t'envolten, em fas plorar de valent. Ets una gran bloggera, ets una gran persona.
Només vull dir-te FELICITATS, felicitats per lo valenta que ets, per haver donat aquest pas. Jo no tinc collons de marxa sola ni a Barà...i mira-te-la a ella, soleta a una illa perduda del món.
Que sàpigues que estic totalment enganxada a les teves aventures, que cada dia que pengis un missatge al teu cuaderno de bitácora, aquí estaré jo per contestar-te, donar-te ànims i per disfrutar de les teves vivències.
Ja tinc ganes de veure't, fer-te una abraçada ben forta i explicar-te les meves alegries i les meves penúries, i sobretot de que m'expliquis com et va la vida, com estàs remuntant, el teu viatge!
Diuen que la soledat és dolenta, jo no ho crec pas, de fet molts dels millors moments de la meva vida els he passat sola...però per quan tinguis un d'aquells moments de soledat...dels xungos...ja veus que tens un munt de gent que està pensant en tu, i que no fem més que recolzar-te en aquest projecte tan maco que has iniciat.
T'envio petons amb molta, molta força, tanta força...que farà que tots els bitxos i bestioles que t'envolten surtin disparats a 50 metros de distància de tu.
Jo vaig a connectar-me al google earth i a viatjar a la teva illa, per tal d'estar al teu costat, encara que sigui virtualment.
Una abraçada i no deixis d'escriure, t'ajudarà a tu i ens ajudarà a tots els que estem aquí, a la teva família, a la gent més propera a tu, tant per saber que estàs bé, com per ajudar-nos a reflexionar sobre les nostres vides.
muaaaaaa