Dimarts 15 de Maig

Ahir vaig poder conectarme i parlar amb amics, amb ma germana no perque dormia com una marmota per el que vaig veure, jijii espero que avui tingui mes sort.
Ja he comen\at les classes, els nens son molt macos i fan bondat. Son com tots, es distreuen amb una mosca pero per aixo estic jo aqui. Son molt espaviltas i autonoms, es nota que viuen en una illa.
El primer dia quan vaig venir amb la panga al meu costat s-asseia una dona amb un nen de 3 mesos, alla saltant amb la panga enmig del mar. Aqui estan acostumats a aixo i a mes...
Avui m-he llevat a les 5 mati, es l-hora habitual perque com que anem a dormir aviat, es fa fosc a les 18h i sopem a les 19.30h, doncs a les 5 ja estas fart de llit. Per fi he dormit!!!! Igualment, pero, vaig passar una hora de panic entre cucaratxes i demes bitxos. Estava al llit mirant fotos al pc i em va caura no se que del sostre, crec que era un llengardaix... despres una cucaratxa... despres uns bitxos petits que no marxavem, buscavem la llum... al final he dormit pero perque ja tinc un truco. He dormit amb la llinterna penjada al brac i cada cop que sento un soroll obro el llum i tot es calma.
Em llevo a mitja nit com sempre per anar al wc i sento un soroll mentre estic asseguda ... miro a l-esquerra hi veig un cranc alla ben mono de companyia. En fin... crec que ja he superat aquesta prova.
Un cop desperta m-he posat el xandall i les bambes i he sortit a caminar per la platja, un relax i una sensacio de pau uniques.Aixo si no podia faltar algun susto i m-he trobat a 3 gossos que m-han mig perseguit per la platja. Aqui tothom te gossos a casa, es una raca d-aqui autoctona, son molt prims i secallons, mitja altura, color marro la majoria. No m-han fet res, nomes han marcat territori. Jo alla intentant correr amb el meu iphod escoltant Hotel California... ha estat be la sortideta. Despres dutxa amb la palangana i apa cap a esmorzar.
Aqui sempre prenen te, m-hi estic aficionant. Crec que es bo i es el moment de canviar mals habits. Fa dies que no provo la xocolata... mmm... pero no la trobo a faltar massa.
Ahir per arribar al poble vaig haver de caminar per el mig de la selva, aqui no hi ha carreteres, tot son camins dins el bosc que van d-un canto a l-altre. Una miqueta de por si vaig passar pero tot es acostumar/s-hi.
Us passo fotos quan la tecnologia m-ho permeti.
Avui tarda relax, llegir, te i poca cosa mes. Aqui realment no hi ha res mes a fer que descansar i reflexionar.