Estic actualitzant blog des d'un bareto al Town, mola amb música chillout i ple de guiris. Ara arriben els francesos de l'altra dia, me'ls trobo per tot arreu. Això és molt petit.
Continuo explicant la meva nit tormentosa, em consola pensar que algú m'escolta i em compren: A mato al bitxo i surto de l'habitació perquè fa molta calor pero no vull deixar la porta oberta per si entra una seerrp, una aranya, un cran... etc ec Obro la porta iem trobo allà el REI dels crancs, quin susto jo allà amb el lot cridant. Tanco la porta i no em queda més remei que quedar-me allà dins fins que no uc aguanttar-me més el pipi i acabo sortint amb el lot a les tantes de la nit per anar al wc. Estic morta d por, se que no n'hi ha per tant però és tot de cap, estic neuròtica. Tornoa habitació i cap 6 aconsegueixo dormir fins 7.30 que és hora esmorzar. Comena el dia...
Deixant el tema bitxos el lloc és preciós i increible, un lloc sense estress i on el temps passa poc a poc Hi ha forces turistes sobretot americans, tot i que no és època forta.Aquí la vida és com si passes a més a poc a poc.
El Derek i l'Anan són bons amfitrions. Amb ella és fàcil, és catalana i ha viscut món. Ell parla poc espanyol i jo un anglès de pena, hi ha menys paraules però és bon paio.s
L'episodi del cranc gegant fa molt riure... ara, des de la distància!!!!
ResponderEliminar